“La docència també salva vides, encara que sigui de manera indirecta"

Què ha suposat per a tu rebre el Premi a l'Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona en la categoria de Docència i Formació Mèdica?
Rebre aquest premi ha estat una sorpresa, però també, una enorme motivació. Per a mi, té un valor especial perquè reconeix un treball que sovint queda amagat dels focus, com és l'esforç diari per formar, acompanyar i obrir camins d'aprenentatge a altres professionals. Això no va només per mi, sinó per tots els que es dediquen a la formació.

D'on neix la teva vocació per la pediatria i, en concret, per la vigilància intensiva pediàtrica?
Sempre m'ha agradat la medicina en pacients crítics, i quan vaig descobrir la vigilància intensiva pediàtrica vaig entendre que era un àmbit on podia combinar ciència, precisió i humanitat a parts iguals. A part, és sorprenent la capacitat de resiliència que tenen els nens i la força que mostren fins i tot en situacions fatals. La idea de poder ajudar a una família en els moments més delicats va ser el que em va atrapar per sempre, segurament per haver passat per una situació similar.

El teu treball assistencial és molt exigent, però segueixes profundament vinculada a la docència. Què et mou a dedicar tant d'esforç a formar a altres professionals?
Crec que la qualitat assistencial no depèn només de la tecnologia ni de l'experiència individual, sinó del coneixement compartit. La docència m'obliga a mantenir-me en constant actualització i a reflexionar sobre la meva pròpia pràctica. Ensenyar em fa millor professional i, d'alguna manera, em recorda per què vaig triar aquesta professió. En altres paraules, la docència també salva vides, encara que sigui de manera indirecta.

Quins valors intentes transmetre quan ensenyes a futurs professionals?
En la pràctica mèdica hi ha tres coses fonamentals que crec que són: basar tota la nostra actuació en l'evidència científica; segon actuar amb humilitat, perquè ningú ho sap tot, és més, tots ens podem equivocar, però és fonamental reconèixer els errors per a millorar, i tercer la humanitat, perquè hem de ser capaces de posar-nos en el lloc del qual està malalt o acompanyant al malalt, ja que pot estar vivint moments profundament dolorosos. Crec que és fonamental que, en l'ensenyament mèdic, s'adquireixin no sols habilitats tècniques, sinó també amb una visió més ètica i empàtica.

Quin missatge t'agradaria compartir amb els professionals joves que s'inicien ara en l'àmbit de la vigilància intensiva pediàtrica?
Els diria que tinguin paciència aconsegueixo mateixos, que es deixin aconsellar i que es permetin no saber-ho tot per a aprendre sense por. La medicina en general i la vigilància intensiva en particular, poden impressionar en començar, però també ofereixen situacions que “augmenten la grandària del cor”. Que busquin bons mentors, que preguntin sense reserves i que recordin sempre que, fins i tot en les situacions més complexos, la proximitat i l'escolta són part del tractament.

A SJD Formació codirigeixes l'Itinerari d'Especializació en Ecografia en el Pacient Pediàtric Crític i participes en altres programes de formació en cures intensives. Què aporta aquesta formació al dia a dia dels professionals que ja estan en actiu?
Des que vam començar a desenvolupar aquest mètode diagnòstic fins ara han passat uns quants anys. La introducció de l'ecografia en la pràctica diària hem vist que aporta seguretat als equips, precisió diagnòstica i major capacitat de resposta. L'ecografia a peu de llit s'ha convertit en una eina indispensable: permet valorar de manera immediata situacions hemodinàmiques, respiratòries o abdominals sense necessitat de desplaçar al pacient i a més ens ha disminuït el número d'altres proves complementàries. La formació ajuda a estandarditzar el seu ús, a millorar la presa de decisions i, en definitiva, a oferir una atenció més ràpida i menys invasiva.

Més enllà d'aquest itinerari, participes en màsters i altres cursos de formació continuada. Quin valor creus que té continuar formant-se fins i tot amb anys d'experiència clínica?
La formació continuada en medicina és imprescindible. El coneixement evoluciona de manera molt ràpida i és necessari reciclar-se i formar-se en nous tractaments i tècniques. Encara que l'experiència és imprescindible, és necessària una actualització constant, sinó es corre el risc de desactualizar-se sense adonar-se'n.

La formació mèdica evoluciona amb rapidesa, especialment amb noves tecnologies i eines diagnòstiques. Quins canvis creus que marcaran els pròxims anys?
Mes que en els pròxims anys, ja ho estem veient en l'actualitat. La incorporació de la simulació clínica avançada en els equips de treball permet crear situacions hiperrealistes i complexes per a estar preparats en les situacions reals, la inclusió de la intel·ligència artificial per a detecció precoç de determinades situacions ens pot ajudar tant en el diagnòstic com a millorar les estratègies de tractament, les formacions personalitzades amb avatars en plataformes que permeten adaptar els continguts a les necessitats de cada professional. Tot això no substituirà el judici clínic, però sí que ho potenciaran.

Si haguessis de definir un desig o un repte per al futur de la formació en vigilància intensiva pediàtrica, quin seria?
El desig seria el temps. Per a poder garantir una formació d'alta qualitat es necessita temps per a preparar, gestionar i realitzar els casos. Tot això implica que part del personal, que normalment és assistencial, es dediqui a això consumint elevat número dels recursos disponibles. A part, m'agradaria que la formació del futur combini tecnologia, pensament crític i maneres d'afrontar el sofriment del nen i la seva família.